Història

S’han descobert jaciments pertanyents als períodes Neolític (5.000 a.C), calcolític, edat del Bronze, èpoques ibèrica i romana. Aquests assentaments van servir de base per a l’establiment d’alqueries musulmanes en diferents partides del terme municipal.

L’origen de Callosa (el significat probable de la qual és “terra dura, seca” en llatí) és una antiga alqueria musulmana que, després de la reconquesta cristiana feta pel rei Jaume I d’Aragó en el s. XIII, va ser adquirida en propietat per l’Almirall Bernat de Sarrià en 1290, durant el regnat d’Alfons I de València i III d’Aragó, convertint-se així en el seu primer senyor feudal. Per aquest motiu a partir de llavors la ciutat passara a denominar-se Callosa d’en Sarrià (“Callosa del Senyor Sarrià”, en valencià) i es convertira en el centre del senyoriu, que va arribar a abastar gran part de l’actual comarca de la Marina Baixa.

Des de llavors va ser adquirida per diferents famílies nobles, entre les quals podríem destacar les de Sarrià (1290-1335), Corona d’Aragó (1335-1445), Bou (1445-1560), Moncada (1560-1767) i el Comte de Orgaz (1767). En l’actualitat, el títol nobiliari del poble pertany a la família Crespí de Valldaura.

La ciutat conserva en el seu barri antic parteix de la seua estructura urbana medieval, delimitada per la línia de muralles de la Callosa intramurs, que es pot creuar encara hui per una de les seues portes originals: el Portal. Al llarg d’aquesta línia es té la imatge més tradicional de Callosa amb les restes de les muralles (s. XIV) i del Castell (± 1395 – s. XVIII), declarats Bé d’Interés Cultural des de l’any 2005.